Ja ho veieu que sóc una dona viatgera, encara que de vegades m'arrossegui més morta que no pas viva.
Hi he anat acompanyant el grup d'alumnes de francès perquè ja fa molt temps que el professor de francès m'ho va demanar i m'hi vaig comprometre.
Dijous 19 de maig, d'hora, quasi a punta de dia, vam marxar cap a Coulliure. Vam visitar el cementiri on hi ha la tomba de Machado i on li vam retre un petit homenatge. Els alumnes del conservatori Bernat Martinez i l'Oscar Montes ens van oferir un concert en directe mentre els de primer recitaven Las Moscas, els de segon van llegir Caminante no hay camino i per últim els de tercer van recitar de memòria - es mereixen nota Cum Laude- el Retrato. Seguidament vam oferir un ram amb tres roses vermelles acompanyat d'una dedicatòria. Després ens en vam anar cap al Castell Reial de Coulliure, molt vincula al casal dels reis de Catalunya, moment en que la vila va viure els moments d'eufòria econòmica més grans. La guia très doucement va explicar també els vincles de la vila amb la monarquia hispànica i el final trist del Tractat dels pIrineus que va suposar perdre la Catalunya Nord, a partir d'ara annexionada ja a França. Com que era l'època del Rei Sol, el senyor Vauban li va donar el segell característic amb les fortificacions estrellades que tant li agradaven. Coulliure al maig és una meravella, no hi ha gent, tot és net i polit i semblàvem uns jubilats del nord d'Europa....
Cap al migdia vam agafar l'autocar i cap a Perpignan falta gent. Aprofitant l'avinentesa cultural vam delectar els nostres alumnes amb bona part del poemari d'Antonio Machado cantat per Serrat. Almenys una vegada la vida hauran escoltat algun clàssic.
A Perpinyâ vam visitar el Palais des Rois de Majorque amg un guia que ens ho va fer rebé. Menys els de primer que els hi costava més, la resta ho van entendre més d'un 90%, i als de primer els hi anavem fent una traducció exprés de tant en tant.
Tercera etapa: el viatge va continuar fins Sète, la presqu'île , que està situada al voltant d'una muntanya que arriba als 180mts d'alçada, on hi ha un mirador des d'on es pot veure tot l'étang de Thau. Impressionant. I després a la recerca i captura de l'alberg, que vam trobar amb l'ajut del manual i del tom-tom. Els carrers d'aquesta ville són impossibles, amb uns pendents espectaculars... en cap cas aptes per un bus! El servei de recollida de valises et bagages de l'auberge ens va venir a buscar-les i nosaltres amb el cotxe de San Fernando vam arribar finalment, i amb la llengua a fóra a destí. A l'alberg ens van sorprendre amb la possibilitat de fer ús de la salle à manger d'été, i com si estiguéssim en una talaia a l'aire lliure teníem la ciutat als nostres peus. Rebentats per la matinada vam anar a dormir a mitjanit, i aquelles noies trepades que a les 4 encara no dormien les vam convidar a venir a dormir confortablement instal.lades a l'habitació de les profes. Finalment... Silence.
L'endemà després de deixar netes com una patena les chambres, pris le petit déjeuner i carregar les maletes a la furgoneta vam anar a agafar le bateau pour bien s'amuser en una mena de Vacaciones en el mar. Ens van sorprendre la poca alçada dels ponts de la ciutat, arran de vaixell descapotat, i l'espectacularitat dels camps de conreus d'ostres i musclos: La Conchyculture. I com que el vaixell tenia visió submarina vam poder veure els filaments de 6 mts plens d'ostres. De retorn vam poder disfrutar 45' de temps lliure pour faire des achats. I després de dinar, caretera i manta cap a Narbonne,una ciutat relativament propera i molt interessant. Per últim i abans de marxar tots van tenir une glace avec un boule. Finallement nous sommes arrivés à Terrassa à 9h du soir. Nous croyons que le voyage a été très agréable et les élèves ont eu un approchement avec la culture française. À la prochaine
Le groupe des professeurs qui ont accompagné ce grupe très sympa!!!
dilluns, 23 de maig del 2011
dimecres, 4 de maig del 2011
El viatge de la Coral a Menorca
Ja hem tornat!!! Han estat 6 dies de convivència intensos on ens hem conegut tots unaa mica més i hem establert nous vincles afectius, díficils de destruïr.
El temps ha estat magnànim excepte el dia que havíem d'anar a la platja, que el vam passar per aigua. No tot pot ser perfecte, ves.
Vam establir el campament base a Sa Vinyeta, un alberg de Ciutadella, i molt polit, per cert. El dijous a la tarda vam fer la primera descoberta de ses cales de Menorca, i camí de sa Farola vam arribar a Cala en Blanes, on la direcció artística de la coral va prohibir el bany per no danyar la veu. Però tots van tenir la recompensa d'un gelat, a triar entre la carta i fins que n'hi va haver, perque anant 81 no us penseu pas que hi ha reserves de tot.
Divendres va ser un dia d'assaig general i vam anar a Sant Joan de Missa, una ermita encantadora del s. XVII on vam fer un intercanvi de cançons amb l'escolania de Ciutadella, dirida de forma absolutament brillant per na Corretja. Dinar de germanor amb una base de pà amb tomata i embotits i formatge al gust. A la tarda, de retorn cap a Sa Vineta, temps d'estudi, tal i com ho havíem promès.
Dissabte era el gran dia del concert. Matí d'estudi, i intervenció quasi espontània en la celebració de la jornada de portes obertes als jardins de Sa Vinyeta, i també va ser temps de marqueting per a vendre el concert del vespre. A la tarda vam anar a peu cap a Ciutadella ( estàvem a 5 minuts caminant), descoberta en llibertat ( en grups de 4 persones, mínim) durant una hora i mitja i trobada ben puntuals davant s'es Molí per anar al lloc del concert, als calós (ca los hermanos salesians) on vqam tenir una molt càlida i afectuosa acollida. El concert, un èxit ,amb la impressionant i díficil Rein of Africa iun menú variat des dels tangos als negres espirituals, tradicionals i populars , per acabar amb el Give me Hopè Johanna. Ens van fer posar la pell de gallina en diverses ocasions. I després sopar de germanor amb cocs de tomàtiga i lioneses artesanes per a tots. Ah i a les 12, cant de feliç aniversari a les escales de la catedral dedicat a la Mariona, per molts anys.
Diumenge el vam dedicar al turisme: Naveta de ses Tudons, badia de Fornells i torre militar anglesa i muntanya de s'es Toro. A migdia vam dinar pizza per tutti al port de Ciutadella, idil.lic, la bellesa , espectacular i la compayia, encara més bona. De retorn a Sa Vineta, temps d'estudi i 1ª Gimkama porca de la Coral. Cares empastifades d'aigia amb farina, llavis i barbetes pintades de vermell, fronts empastifats de nocilla i cabells amb un bany de iogurt... tot un poema, però ens ho vam passar d'allò més bé: organitzadors, participants i espectadors. A la nit jornada de reflexió amb la història del senyor Txang.
Dilluns va començar plovent i vam haver de canviar de plans esperant miracles del cel i que la llum del sol ens il.luminés una estoneta. No hi va res a fer: pluja i més pluja, que a Menorca també hi plou. Primer vam fer temps d'estudi i després vam visitar el poblat de Treoulcó, vora Maó, Vam dinar a Maó i a les 4 tocades vam enfilar ruta cap a la platja. No ens vam atrevir a anar a les cales aïllades i verges que hi ha arreu i vam anar a Cala Galdana, on hi havia fins i tot una farmàcia per si l'haviem de mesneter. Tots els joves que van enderiar-se en banyar-se, ho van fer, tot i estar l'aigua a 15º. I després de 2 hores a la platja on en vam tenir més que suficient, cap a casa falta gent a dutxar-se amb aigua ben calenta.
L'última nit com marca la tradició, hi va haver les novatades, la discoteca i el temps per continuar xerrant intentant no posar data de caducitat a totes les experiències viscudes i acumulades. Alguns van anar a dormir a les 5 del matí... . però a les 7, tots dempeus per tenir temps de recollir, vestir-nos i estar esmorzant a les 8 amb tot l'equipatge preparat i afilerat. A les 9 ja erem camí de Maó, vam fer la parada preceptiva a Ferreries per carregar 119 ensaïmades, i amb puntualitat britànica vam arribar al vaixell de Maó pèr embarcar a les 10. A les 20 h. vam arribar a Barcelona sota el diluvi universal, amb una ciutat col.lapsada per la pluja i la tornada de semifinals de la champions en el darrer 4 rt enfrantament d'un mes de clàssics que ha portat el Barça i el Madrid a veure's la cara moltes voltes en 20 dies. D'infart. Amb tot carregat i les rondes col.lapsades vam arribar sols a una ciutat deserta, emplujada i absorta davant la televisió, anomenada Terrassa. A les 22h arribàvem a l'IES Torre del Palu, morts i extenuats però feliços i contents d'haver pogut viure junta un munt d'experiències.
El temps ha estat magnànim excepte el dia que havíem d'anar a la platja, que el vam passar per aigua. No tot pot ser perfecte, ves.
Vam establir el campament base a Sa Vinyeta, un alberg de Ciutadella, i molt polit, per cert. El dijous a la tarda vam fer la primera descoberta de ses cales de Menorca, i camí de sa Farola vam arribar a Cala en Blanes, on la direcció artística de la coral va prohibir el bany per no danyar la veu. Però tots van tenir la recompensa d'un gelat, a triar entre la carta i fins que n'hi va haver, perque anant 81 no us penseu pas que hi ha reserves de tot.
Divendres va ser un dia d'assaig general i vam anar a Sant Joan de Missa, una ermita encantadora del s. XVII on vam fer un intercanvi de cançons amb l'escolania de Ciutadella, dirida de forma absolutament brillant per na Corretja. Dinar de germanor amb una base de pà amb tomata i embotits i formatge al gust. A la tarda, de retorn cap a Sa Vineta, temps d'estudi, tal i com ho havíem promès.
Dissabte era el gran dia del concert. Matí d'estudi, i intervenció quasi espontània en la celebració de la jornada de portes obertes als jardins de Sa Vinyeta, i també va ser temps de marqueting per a vendre el concert del vespre. A la tarda vam anar a peu cap a Ciutadella ( estàvem a 5 minuts caminant), descoberta en llibertat ( en grups de 4 persones, mínim) durant una hora i mitja i trobada ben puntuals davant s'es Molí per anar al lloc del concert, als calós (ca los hermanos salesians) on vqam tenir una molt càlida i afectuosa acollida. El concert, un èxit ,amb la impressionant i díficil Rein of Africa iun menú variat des dels tangos als negres espirituals, tradicionals i populars , per acabar amb el Give me Hopè Johanna. Ens van fer posar la pell de gallina en diverses ocasions. I després sopar de germanor amb cocs de tomàtiga i lioneses artesanes per a tots. Ah i a les 12, cant de feliç aniversari a les escales de la catedral dedicat a la Mariona, per molts anys.
 |
| El concert a l'església de Maria Auxiliadora de Ciutadella |
Dilluns va començar plovent i vam haver de canviar de plans esperant miracles del cel i que la llum del sol ens il.luminés una estoneta. No hi va res a fer: pluja i més pluja, que a Menorca també hi plou. Primer vam fer temps d'estudi i després vam visitar el poblat de Treoulcó, vora Maó, Vam dinar a Maó i a les 4 tocades vam enfilar ruta cap a la platja. No ens vam atrevir a anar a les cales aïllades i verges que hi ha arreu i vam anar a Cala Galdana, on hi havia fins i tot una farmàcia per si l'haviem de mesneter. Tots els joves que van enderiar-se en banyar-se, ho van fer, tot i estar l'aigua a 15º. I després de 2 hores a la platja on en vam tenir més que suficient, cap a casa falta gent a dutxar-se amb aigua ben calenta.
L'última nit com marca la tradició, hi va haver les novatades, la discoteca i el temps per continuar xerrant intentant no posar data de caducitat a totes les experiències viscudes i acumulades. Alguns van anar a dormir a les 5 del matí... . però a les 7, tots dempeus per tenir temps de recollir, vestir-nos i estar esmorzant a les 8 amb tot l'equipatge preparat i afilerat. A les 9 ja erem camí de Maó, vam fer la parada preceptiva a Ferreries per carregar 119 ensaïmades, i amb puntualitat britànica vam arribar al vaixell de Maó pèr embarcar a les 10. A les 20 h. vam arribar a Barcelona sota el diluvi universal, amb una ciutat col.lapsada per la pluja i la tornada de semifinals de la champions en el darrer 4 rt enfrantament d'un mes de clàssics que ha portat el Barça i el Madrid a veure's la cara moltes voltes en 20 dies. D'infart. Amb tot carregat i les rondes col.lapsades vam arribar sols a una ciutat deserta, emplujada i absorta davant la televisió, anomenada Terrassa. A les 22h arribàvem a l'IES Torre del Palu, morts i extenuats però feliços i contents d'haver pogut viure junta un munt d'experiències.
dimarts, 28 de setembre del 2010
Benvinguts i benvigudes al blog de l'Helena
Aquest blog neix amb un desig: compartir a la xarxa allò que m'interessa relacionat amb la geografia i l'art.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)